Consells per intentar obtenir bons resultats

   Exposo a continuació un breu resum del qual considero un bon mètode per capturar trànsits extrasolars. Compte, no dic que sigui l'única
manera de fer, tan sols exposo la meva manera de treballar, amb les variants que a poc a poc m'han permès obtenir millors resultats.

El mètode de treball no és un altre que fer múltiples preses de l'exposició adequada. Començant entre una o dues hores abans que es produeixi l'inici
del trànsit, i acabant entre una o dues hores després de finalitzat el mateix.

1º LINEALITAT :
Conèixer el comportament fotomètric de la nostra *CCD. És a dir analitzar de la manera més fiable possible, mitjançant una prova de linealitat, per establir
que valor de comptes o ADUS, la resposta de la nostra *CCD comença a perdre la linealitat.
Corba de linealitat de la CCD ST8-XME
Com pot apreciar-se la corba es torça quan supera les 55.000 comptes aproximadament.  
2º CALIBRAT
Fer un calibrat de les nostres imatges amb els seus respectius darks i flats

3º CENTELLEIG -TEMPS D'EXPOSICIÓ
Fixar en la mesura del possible, el temps d'exposició entre 120 i 180 segons. Aquesta és la millor arma per minimitzar els efectes que
provoca el centelleig atmosfèric. Cada vegada que es multiplica el temps d'exposició per 4 el centelleig cau a la meitat
Exemple de gran dispersió per culpa del centelleig ( exposicions de 2 segons )

Exemple del mateix transit però amb poca dispersió (exposicions de 2 minuts)
Desviació estàndard de sol 1.52 mil·lèsimes de magnitud

4º SATURACIÓ DESENFOC
Vigilar que els estels implicats (estels de calibrat, control i estel del trànsit) tinguin un nivell de ADUS adequat , (en el meu cas
solc triar entre 20.000 i 30.000 ADUS, doncs el meu CCD és lineal fins a les 50.000 comptes com a mínim. Com el temps d'exposició és fix, ajusto els ADUS, enfocant o desenfocant la imatge. Desenfocant si pas de 30.000 i enfocant si baixa de 20.000.

Estels febles
En alguns casos àdhuc plenament enfocat, no aconsegueixo aconseguir els 20.000 *ADUS, en aquests casos em conformo amb que el valor sobrepassi els 5000 ADUS , si és necessari pujo el temps d'exposició a 180 segons o més

Estels brillants
En cap cas hem de reduir el temps d'exposició. En alguns casos, és necessari un desenfocament per no superar les 30.000 comptes. Cap problema, més ben tot el contrari, un bon desenfocament quan anem sobrats de llum, és garantia d'un bon mostreig de l'estel, i per això dóna un excel·lent resultat fotomètric. Per desgràcia no tots els estels seran prou brillants per a poder procedir d'aquesta manera.

 ,5 º SEGUIMENT.
En la mesura del possible, seria ideal disposar d'un bon autoguiat. No es tracta que els estels surtin perfectament puntuals, cosa
que en realitat no importa en absolut, es tracta d'evitar que aquestes passegin per tot el xip. Si evitem que els estels es moguin, estarem garantint que les comparacions fotomètriques es realitzen en les mateixes condicions, doncs d'aquesta manera, els píxels implicats i les zones del mirall implicades són les mateixes, amb el que minimitzem, qualsevol possible defecte o desigualtat existent, ja sigui per culpa de píxels malmesos, flats poc acurats, o vinyetatges no ben corregits.

6º FILTRE FOTOMÈTRIC
L'ús de filtres fotomètrics no és imprescindible, però si poden ser d'ajuda, sobretot en aquells trànsits més brillants. També és cert que contribueixen en gran mesura al fet que les corbes fotomètriques no surtin tan tortes, en aquells casos en els quals els trànsits es comencen o acaben a poca altura sobre l'horitzó. La diferent extinció en la lluentor dels estels depenent del seu color, queda molt minimitzada amb l'ús d'un filtre fotomètric.

Particularment aconsello el filtre R i en trànsits a baixa altura l'I, són els que minimitzen més les diferències provocades per triar estels de diferent color. El filtre V es pot usar encara que jo no ho aconsellaria, el filtre B està totalment desaconsellat.

7º TEMPS

Per obtenir una bona gràfica és imprescindible començar una hora o molt millor dues, abans que comenci el transit i acabar una o dues hores després de la fi.

Consells amb l'ús de *FOTODIF
Una vegada que disposo de la seqüència d'imatges hem de triar que estels de calibrat són les mes adequades.

Certament podem buscar informació en Internet sobre els estels d'aquest camp per esbrinar els quetenen l'índex de color, o la magnitud més semblant, però francament a l'hora de la veritat, no m'ha servit de molt, per la qual cosa em limito a prova d'assaig i error, m'explico, vaig triant cada vegada, un únic estel de calibratge juntament amb l'estel amfitrió del transit, i a continuació faig
córrer *Fotodif, mirant que dispersió obtinc. Moltes vegades realitzo aquesta operació abans d'haver capturat el total de les imatges, la qual cosa, faig és veure, amb quins estels de calibrat obtinc una desviació estàndard més petita ajuntant de 4 en 4 les primeres 20 o 25 imatges.
En un moment després de provar unes quantes, tindrem clar que estels de calibrat es comporten millor. En moltes ocasions acabo triant un sol estel de calibrat, mentre que en unes altres és ideal agafar diverses que a més tenen beneïes contràries. Vegem si m'explico, de vegades després de triar un estel de calibrat concret, la corba té un pendent de pujada, però triant una altra, la corba
té un pendent de baixada, si triem amb dues, molt possiblement el pendent obtingut sigui molt més pla. Els pendents són provocats perquè estels de diferent color tenen valors d'extinció atmosfèrica diferents, la qual cosa es minimitza bastant amb l'ús de filtres fotomètrics. Per contra, si triem un estel de calibrat de cada color, és possible que ambdues tendències gairebé s'anul·lin.

És també molt important provar diferents grandàries de corona fotomètrica, per afinar el resultat, no convé quedar-se curt ni passar-se en la grandària. De nou, no hi ha res millor com provar i mirar-se els nombres, sobretot la desviació estàndard +- i veure com aquesta es redueix o augmenta
després de triar una grandària de corona o un altre. Al final amb una mica de temps invertit aconseguim realitzar una corba amb el mínim error possible, tan sols invertint una mica de temps a triar els estels de calibratge millors, i a ajustar la corona a la grandària adequada.

Fotodif és una eina extraordinària que ens ofereix molta informació, informació que hem d'usar per treure el millor resultat a les nostres imatges. Hi ha camps on gairebé qualsevol estel de calibratge és vàlida, i uns altres, on pràcticament solament una, en tot el camp ens proporciona el resultat esperat.

De vegades és qüestió d'una mica de paciència, però en general els estels de lluentor similar i situades més prop de l'estel amfitrió, ens donaran el millor resultat.

Molt de compte amb els estels saturats i també amb els rajos còsmics, perquè ens poden fer malbé un mesurament.
Exemple de raig còsmic que va provocar un punt anòmal, gairebé en ple màxim

Imatge causant del punt anòmal on es pot apreciar el raig còsmic 
al costat de l'estel TRES-3